Les havaneres eren cantades per gent que havia anat a Cuba, bàsicament gent de mar (mariners i pescadors). Aquestes cançons han arrelat a gairebé totes les poblacions costaneres de Catalunya.  Fan referència al passat de quan catalans viatjaven a Cuba en vaixell i que la van defensar en temps de guerra. Són cançons que parlen d´amors i desamors, d'acomiadaments, de la mar..., i del rom cremat. 

 

Habitualment són cançons d'estrofa i tornada (la tornada es repeteix sempre igual). La seva estructura rítmica és de compàs binari (de 2 o de 4). El ritme característic d'acompanyament és d'una figura prolongada amb un punt i seguida d'una més curta. Per exemple, en l'havanera que toquem de flauta l'acompanyament seria negra en punt, corxera i dues negres.

 

Els grups que interpreten les havaneres sorgeixen de la tradició de cantaires que sempre hi ha hagut a les zones costaneres. Molts grups de cantaires d'havaneres són pescadors, per això, la majoria de grups estan formats per homes. Però també hi ha grups amb dones, o fins i tot, havaneres especialment interpretades per dones. 
 

Els instruments que acostumen a acompanyar les havaneres són la guitarra i/o l'acordió i potser algun instrument de petita percussió. Diversos grups d'havaneres estan lligats al nostre poble com el grup Port-Bo i Norai. 

 

Hi havaneres en català i en castellà i també algunes lligades a Palamós com la coneguda "El meu avi" que va ser composada  al Restaurant "Xivarri" de Palamós, per el palamosí Ortega Monasterio.